" TUNAIT TUNAIT... "

Aquest estiu el viatge estrella ha estat Formentera.
Molta gent hi ha anat gràcies a l'anunci de la televisió ( que per cert cada vegada que el veia se m'enganxava el coi de cançó durant unes quantes hores... ).
tothom ha tornat encantat, i jo em pregunto... És tan maravellós com el pinten?
Hi ha realment nois i noies tan guapos????
Osti és que si realment és aixi... L'any que ve m'apunto al tunait tunait!!!!!!!!!!!!
Je je je
P.D: Com podeu observar ja torno a pensar en les vacances !

ATERRANT A LA REALITAT

S'ha acabat l'estiu, hem començat amb la rutina.

S'han acabat els tocs a les terrassetes de nit , els dies de fer matinada, la platgeta...

Comença un nou curs. I amb ell comença una nova etapa, arribar d'hora a casa, la mandreta a sortir quan fa fred, la pluja que enfosqueix els dies...

Ara, acabant les vacances d'estiu, només em ve una cosa al cap : quan falta per arribar a nadal ??

UN BON VIATGE

He estat molts dies sense escriure, la raó? He estat de viatge.

He visitat en onze dies tres llocs diferents però cadascún amb el seu encant : Paris, Dublin i bèlgica.

Paris, una ciutat cosmopolita i encantadora la que feia molts anys que volia visitar... Preciosa i calurosa. El millor de tot? Una nova amistat, una noia d'allà encantadora de la que m'enduc un molt bon record.

Dublin, una ciutat plena de vida i amb un fred que pela! Ja l'havia visitat però no havia anat mai als "cliffs" un lloc preciós on et sents tan petit i tan lliure alhora... El millor de tot? Haver pogut visitar a un dels meus millors amics que viu allà, en Santi.

Bèlgica, què puc dir de bèlgica que no hagi comentat ja?

Brussel.les, una ciutat plena d'encant, una ciutat que et fa sentir com a casa, on et ve de gust assaborir tots i cadascún dels seus carrers... El millor de tot? Haver pogut veure al meu company de la residència quan vivia allà, en Bart amb qui tantes bones estones vaig passar allà.

El millor de tot? Haver compartit tots els bons moments amb persones a les qui aprecio i haver tingut la oportunitat de conèixer millor el meu company de viatge.

M'ho he passat molt bé i és que jo, el que més valoro dels viatges és estar en bona companyia i gaudir cada moment junts.

Gràcies a tots els qui han fet possible aquest viatge!!!!

DE VACANCESSSSSSSSS

Ara estaré una dies sense escriure, me'n vaig de vacancetes!!!

Que vagi molt bé a tothom qui comença vacances, i molts ànims per aquells que ja esteu a punt de fer-ne!

Platgetaaaaaaaaaaaaaa ja venimmmmmmmmmmmmmmmmm !!!!!!!!!!!!!!!!!!

HO HE ACONSEGUIT!!!!

Bé, el dilluns per fi vaig ser valenta i vaig anar al dentista!

Estava escagarrinada, acollonida, aterrada... Però no vaig fer com les altres vegades i aquest cop m'hi vaig quedar.

Em vaig estirar i estava tan tensa que se'm va enrampar una cama. I vaig obrir la boca.

- Tens una càries IMPORTANT al costat esquerra, i una petiteta al costat dret. Quina vols que et faci?

Per un moment el cap em va donar 15000 voltes, si em feia la petiteta volia dir que m'estalviava de matar el nervi... Però si no ho feia em podia passar les vacances amb la cara com un pa de quilo... aixi que amb fermesa vaig dir...

- Fes-me la grossa!

En aquell moment em vaig marejar, no em podia creure que de la meva boca hagués sortit allò...

I va començar, em va haver de posar tanta anestèsia que vaig tenir la llengua inmòbil durant 5 llargues hores.

Però ho vaig aconseguir, i vaig sortir d'allà orgullosa!

Un cop més he superat el pànic, almenys fins a l'octubre que em torna a tocar dentista...

1000 FOTOS...

Ja porto uns quants dies intentant fer un àlbum hoffman de la meva fillola.

Tinc seriosos problemes!!!!!!!!!!! Tinc tantes fotos que no sé ni per on començar.

Ella té 16 mesos i tot just les tinc classificades ( que NO triades ) dels 0 als 3 mesos.

És una bogeria! El pitjor de tot és que no saps quines eliminar, les posaria totes!

A més és ara quan me n'adono que era molt més pràctic revelar les fotos com abans. Ara tenim un milió de fotos de coses i cosetes però on son???? Totes en un cd o en una carpeta dins l'ordinador. No hi parem tanta atenció, anem fent fotos i fotos però no en revelem cap.

Recordo la il.lusió que em feia anar a revelar les fotos quan s'acabava un carret... Això, ja forma part del passat...

Tornant al tema que ens ocupa... penso com serà si mai jo tinc una criatura, tot el dia fent fotos per llavors tardar 3 anys a poder-les classificar !!!!!!!!!!!!!!!!
És clar que llavors aquesta criatura tindrà una padrina i serà ella l'encarregada de fer el hoffman.

Bé, m'hi torno a posar a veure si soc capaç d'arribar almenys als 6 mesos!!!!!!!!!!!!!

TARDA AL PARC NOU

Avui hem decidit anar al Parc Nou, feia anys que no hi anava a passar la tarda.

Ha sigut molt agradable, m'han vingut al cap molts records. Quan hi anava amb els meus pares i ma germana... Quan hi anavem amb els amics de l'institut... Més tard amb els nens del casal d'estiu...

M'ho he passat molt bé.

Hem anat a veure les oques, n'hi han 6 de petites! ( almenys avui no ens han mossegat el cul com anys enrere ), hem berenat asseguts a l'herba coca amb llangonissa (mentre de fons escoltavem un concert amb música realment agradable), hem gaudit del fresquet i el verd d'aquells paratges i com nous hem tornat a casa.

Hi haurem d'anar més sovint!

Per si no coneixeu pel parc nou d'Olot i voleu passar una tarda tranquil.la i agradable, us ho recomano!

BENVINGUDA!!!!!!!!!!!!!!!!

Avui celebrem l'arribada d'una nova vida!!

Avui a les 14:30 una persona per mi molt especial ha tingut la seva primera filla.

Em sento molt feliç, la meva gran amiga de la infància ha complert el seu somni.

Malgrat sentir-me feliç, no puc evitar tenir un petit nus a l'estòmag...

M'hagués agradat poder-li tocar la panxa durant l'embaràs, poder notar els seus petits moviments, poder avui veure-la, poder felicitar-la personalment...

Però ella no viu aqui, la Shania ha nascut a milers de km, a Michigan.

A vegades la vida ens porta a llocs llunyans, els camins es bifurquen, però la forta amistat sempre queda, malgrat la distància.

Moltes felicitats Sylvia i Jeremy!!!

NO ES BÓ ESPERAR...

Bé, en la meva adolescència vaig haver de portar ortodòncia ( o de manera més planera, ferros ).

En aquesta època es va iniciar el meu pànic als dentistes.

Aquell senyor , ( no sé si es pot anomenar professional ), em va fer patir de valent. No pels "ferros" en sí, sinó perquè era el que diem un "matasanus". Em va matar un nervi, escarbant de valent en dues sessions de 3 hores cadascuna ( per acabar arrencant-me'l temps desprès a causa de no matar bé el nervi ) i em va arrencar 4 queixals sans per "segons ell" accelerar el procès.

Les dents m'han quedat bé, però tinc 4 forats que prou necessitarien aquells queixals forts i sans...

Em fa molta por el dentista...

I el problema és que avui m'he aixecat amb un mal de queixal terrible!!!

Fa temps que me l'havia de tapar, però els mals records no em deixaven anar al dentista ( a un altre, evidentment! ).

No és bo esperar, el que havia de ser una tonteria de res, s'ha convertit en un... T'HAUREM DE MATAR EL NERVI. Aggggggggggg

Tinc hora el dia 27 ( si no em cau abans pel dolor ji ji ji), espero ser valenta i anar-hi!

M'ÉS FAMILIAR...

Ja feia molts dies que el sol no es deixava veure...

Aquest cel blanc, em recorda al país que em va acollir i em sento extranya.

Surto al carrer i recordo els seus carrers, els seus parcs sempre verds que la pluja casi diaria s'encarrega de mantenir vius, i aquella olor... Mmmm, aquella olor que t'atipa de "gauffres", "chocolat chaud"...

M'agrada tenir el seu record tan present perquè en certa manera el sento meu, proper...

És en aquests dies plujosos que desitjo tornar a recòrrer les seves ciutats.

Molta gent no enten que m'agradi tant bèlgica, un païs fred i plujós. A mi m'encanta, no és només el païs, és la seva gent, és el que hi he viscut, és el lloc on he crescut, és el lloc que m'ha obert els ulls, és el lloc on m'he sentit jo mateixa. És, després de la meva catalunya; el meu lloc.

BITLLETS A CINC CÈNTIMS!!! OCASIÓ!!!

Avui he llegit que ryanair vol ofertar bitllets per anar drets en trajectes curts, no sé si és veritat o marketing...

Només sé que en quant ho he llegit m'ha vingut com una esgarrifança.

Comprar un bitllet d'aquests ha de ser tota una aventura, diuen que posaran seients com els tamburets dels bars. Aixi doncs seria com anar a fer un toc al disaster cafè,ens enlairem! brrrm, turbolència! brrrm ja arribem... frenada! brrmm. per mi, que soc tan valenta i em fan pànic els avions seria totalment una gran prova de superació.

Crec que també podrien posar seients a les ales, aixi podriem estar allà asseguts com si fos una terrasseta de bar en vistes d'ocell... Mmmm molt interessant...

Jo per si de cas, seguiré comprant bitllets en seients, això, a partir d'ara serà molt entretingut, com veure una partida de bitlles.

"Facin les seves apostes... quants cauran en la pròxima turbolència?... Qui acabarà assegut de mala manera a sobre meu?... Quin anirà a petar al costat del senyor comandant?...

Quina aventura!!! i tot això per un preu mòdic, "quien da más?" ".

Realment, el món està boig!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

FINAL DE CURS

Avui hem acabat el curs, un nou any ple d'experiències viscudes, moments de tendresa, d'il.lusió i de petites dosis de tristesa. Un curs on he après molt, dels més menuts. D'aquells qui tenen el cor pur, lliure de malícia i plens de vitalitat.

Avui ens hem acomiadat fins al proper curs, és una barreja d'alegria i tristesa, sobretot per part d'aquells qui al setembre començaran una nova aventura, "l'escola dels grans". Me'ls miro amb tendresa, que grans que sou! Ja cal que us porteu bé! Estic segura que els anirà bé.

Miro als meus petits, com heu crescut des del dia que vau començar! i quin fart de plorar que us vau fer! Ara ja sou més grans, i em sento plena d'alegria qua arribeu de bon matí i ja somrieu.

Us trobaré a faltar aquests dies! Però també necessitem vacances...

Ara toca gaudir del temps lliure i preparar forces pel curs vinent. Analitzar el que ha anat bé i allò que cal millorar. És tota una aventura, ajudar-vos a fer-vos grans !

Que tingueu unes bones vacances, els meus petits gegants!

MITJONS BLANCS, SABATES NEGRES

Un dia emocionant. De bon matí em desperto plena d'enrgia. No puc para de pensar en el que m'espera.

He esperat tants anys per tornar-vos a veure... que em sento aclaparada per l'emoció.

M'aixeco del llit cantant una cançó, em dutxo i em vesteixo ràpid, tan ràpid com tinc ganes que passin les hores. Aviat em retrobaré amb vosaltres.

Ja és hora de marxar, agafem el cotxe, ja falta menys.

Ja hem arribat,hi ha molta gent!

Estic nerviosa, tant, que sense adonar-nos es hem colat a la cua...

Ja som dins el recinte, ens asseiem per menjar un entrepà. Me l'empasso, no recordo ni de què me l'he fet.

Em relaxo, ja casi és el moment...

Em miro els peus... quina vergonya! porto sabates negres i mitjons blancs.

Dissimulo, li miro els peus, porta bambes blanques i mitjons negres.

Ric, amb l'emoció no ens hem vestit pr l'ocasió.

Sortiu a l'escenari, els ulls se'm neguen, us torno a veure, em sento bé, lliure, feliç... oblido els meus peus, és el nostre moment, em poso a ballar.

Començar

Avui començo a escriure el meu blog, no sé si me'n sortiré...
Però en tinc ganes. Visitant el de la meva germana m'he adonat que és un bon lloc on descarregar els nostres sentiments, alegries i tristeses,
un lloc per mi, un lloc per a tu.
Comença l'aventura, benvingut/da!!!!!