divendres, 31 de juliol de 2009

DE VACANCESSSSSSSSS


Ara estaré una dies sense escriure, me'n vaig de vacancetes!!!


Que vagi molt bé a tothom qui comença vacances, i molts ànims per aquells que ja esteu a punt de fer-ne!

Platgetaaaaaaaaaaaaaa ja venimmmmmmmmmmmmmmmmm !!!!!!!!!!!!!!!!!!

dimecres, 29 de juliol de 2009

HO HE ACONSEGUIT!!!!


Bé, el dilluns per fi vaig ser valenta i vaig anar al dentista!

Estava escagarrinada, acollonida, aterrada... Però no vaig fer com les altres vegades i aquest cop m'hi vaig quedar.

Em vaig estirar i estava tan tensa que se'm va enrampar una cama. I vaig obrir la boca.

- Tens una càries IMPORTANT al costat esquerra, i una petiteta al costat dret. Quina vols que et faci?

Per un moment el cap em va donar 15000 voltes, si em feia la petiteta volia dir que m'estalviava de matar el nervi... Però si no ho feia em podia passar les vacances amb la cara com un pa de quilo... aixi que amb fermesa vaig dir...

- Fes-me la grossa!

En aquell moment em vaig marejar, no em podia creure que de la meva boca hagués sortit allò...

I va començar, em va haver de posar tanta anestèsia que vaig tenir la llengua inmòbil durant 5 llargues hores.

Però ho vaig aconseguir, i vaig sortir d'allà orgullosa!

Un cop més he superat el pànic, almenys fins a l'octubre que em torna a tocar dentista...

dimarts, 21 de juliol de 2009

1000 FOTOS...



Ja porto uns quants dies intentant fer un àlbum hoffman de la meva fillola.


Tinc seriosos problemes!!!!!!!!!!! Tinc tantes fotos que no sé ni per on començar.


Ella té 16 mesos i tot just les tinc classificades ( que NO triades ) dels 0 als 3 mesos.


És una bogeria! El pitjor de tot és que no saps quines eliminar, les posaria totes!


A més és ara quan me n'adono que era molt més pràctic revelar les fotos com abans. Ara tenim un milió de fotos de coses i cosetes però on son???? Totes en un cd o en una carpeta dins l'ordinador. No hi parem tanta atenció, anem fent fotos i fotos però no en revelem cap.


Recordo la il.lusió que em feia anar a revelar les fotos quan s'acabava un carret... Això, ja forma part del passat...


Tornant al tema que ens ocupa... penso com serà si mai jo tinc una criatura, tot el dia fent fotos per llavors tardar 3 anys a poder-les classificar !!!!!!!!!!!!!!!!
És clar que llavors aquesta criatura tindrà una padrina i serà ella l'encarregada de fer el hoffman.


Bé, m'hi torno a posar a veure si soc capaç d'arribar almenys als 6 mesos!!!!!!!!!!!!!

diumenge, 19 de juliol de 2009

TARDA AL PARC NOU


Avui hem decidit anar al Parc Nou, feia anys que no hi anava a passar la tarda.

Ha sigut molt agradable, m'han vingut al cap molts records. Quan hi anava amb els meus pares i ma germana... Quan hi anavem amb els amics de l'institut... Més tard amb els nens del casal d'estiu...

M'ho he passat molt bé.

Hem anat a veure les oques, n'hi han 6 de petites! ( almenys avui no ens han mossegat el cul com anys enrere ), hem berenat asseguts a l'herba coca amb llangonissa (mentre de fons escoltavem un concert amb música realment agradable), hem gaudit del fresquet i el verd d'aquells paratges i com nous hem tornat a casa.

Hi haurem d'anar més sovint!

Per si no coneixeu pel parc nou d'Olot i voleu passar una tarda tranquil.la i agradable, us ho recomano!

divendres, 17 de juliol de 2009

BENVINGUDA!!!!!!!!!!!!!!!!


Avui celebrem l'arribada d'una nova vida!!

Avui a les 14:30 una persona per mi molt especial ha tingut la seva primera filla.

Em sento molt feliç, la meva gran amiga de la infància ha complert el seu somni.

Malgrat sentir-me feliç, no puc evitar tenir un petit nus a l'estòmag...

M'hagués agradat poder-li tocar la panxa durant l'embaràs, poder notar els seus petits moviments, poder avui veure-la, poder felicitar-la personalment...

Però ella no viu aqui, la Shania ha nascut a milers de km, a Michigan.

A vegades la vida ens porta a llocs llunyans, els camins es bifurquen, però la forta amistat sempre queda, malgrat la distància.


Moltes felicitats Sylvia i Jeremy!!!

dimarts, 14 de juliol de 2009

NO ES BÓ ESPERAR...


Bé, en la meva adolescència vaig haver de portar ortodòncia ( o de manera més planera, ferros ).

En aquesta època es va iniciar el meu pànic als dentistes.

Aquell senyor , ( no sé si es pot anomenar professional ), em va fer patir de valent. No pels "ferros" en sí, sinó perquè era el que diem un "matasanus". Em va matar un nervi, escarbant de valent en dues sessions de 3 hores cadascuna ( per acabar arrencant-me'l temps desprès a causa de no matar bé el nervi ) i em va arrencar 4 queixals sans per "segons ell" accelerar el procès.

Les dents m'han quedat bé, però tinc 4 forats que prou necessitarien aquells queixals forts i sans...

Em fa molta por el dentista...

I el problema és que avui m'he aixecat amb un mal de queixal terrible!!!

Fa temps que me l'havia de tapar, però els mals records no em deixaven anar al dentista ( a un altre, evidentment! ).

No és bo esperar, el que havia de ser una tonteria de res, s'ha convertit en un... T'HAUREM DE MATAR EL NERVI. Aggggggggggg

Tinc hora el dia 27 ( si no em cau abans pel dolor ji ji ji), espero ser valenta i anar-hi!

dijous, 9 de juliol de 2009

M'ÉS FAMILIAR...


Ja feia molts dies que el sol no es deixava veure...


Aquest cel blanc, em recorda al país que em va acollir i em sento extranya.


Surto al carrer i recordo els seus carrers, els seus parcs sempre verds que la pluja casi diaria s'encarrega de mantenir vius, i aquella olor... Mmmm, aquella olor que t'atipa de "gauffres", "chocolat chaud"...

M'agrada tenir el seu record tan present perquè en certa manera el sento meu, proper...

És en aquests dies plujosos que desitjo tornar a recòrrer les seves ciutats.

Molta gent no enten que m'agradi tant bèlgica, un païs fred i plujós. A mi m'encanta, no és només el païs, és la seva gent, és el que hi he viscut, és el lloc on he crescut, és el lloc que m'ha obert els ulls, és el lloc on m'he sentit jo mateixa. És, després de la meva catalunya; el meu lloc.


dimarts, 7 de juliol de 2009

BITLLETS A CINC CÈNTIMS!!! OCASIÓ!!!


Avui he llegit que ryanair vol ofertar bitllets per anar drets en trajectes curts, no sé si és veritat o marketing...

Només sé que en quant ho he llegit m'ha vingut com una esgarrifança.

Comprar un bitllet d'aquests ha de ser tota una aventura, diuen que posaran seients com els tamburets dels bars. Aixi doncs seria com anar a fer un toc al disaster cafè,ens enlairem! brrrm, turbolència! brrrm ja arribem... frenada! brrmm. per mi, que soc tan valenta i em fan pànic els avions seria totalment una gran prova de superació.

Crec que també podrien posar seients a les ales, aixi podriem estar allà asseguts com si fos una terrasseta de bar en vistes d'ocell... Mmmm molt interessant...

Jo per si de cas, seguiré comprant bitllets en seients, això, a partir d'ara serà molt entretingut, com veure una partida de bitlles.

"Facin les seves apostes... quants cauran en la pròxima turbolència?... Qui acabarà assegut de mala manera a sobre meu?... Quin anirà a petar al costat del senyor comandant?...

Quina aventura!!! i tot això per un preu mòdic, "quien da más?" ".

Realment, el món està boig!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!