dimarts, 30 de juny de 2009


FINAL DE CURS


Avui hem acabat el curs, un nou any ple d'experiències viscudes, moments de tendresa, d'il.lusió i de petites dosis de tristesa. Un curs on he après molt, dels més menuts. D'aquells qui tenen el cor pur, lliure de malícia i plens de vitalitat.

Avui ens hem acomiadat fins al proper curs, és una barreja d'alegria i tristesa, sobretot per part d'aquells qui al setembre començaran una nova aventura, "l'escola dels grans". Me'ls miro amb tendresa, que grans que sou! Ja cal que us porteu bé! Estic segura que els anirà bé.

Miro als meus petits, com heu crescut des del dia que vau començar! i quin fart de plorar que us vau fer! Ara ja sou més grans, i em sento plena d'alegria qua arribeu de bon matí i ja somrieu.

Us trobaré a faltar aquests dies! Però també necessitem vacances...

Ara toca gaudir del temps lliure i preparar forces pel curs vinent. Analitzar el que ha anat bé i allò que cal millorar. És tota una aventura, ajudar-vos a fer-vos grans !

Que tingueu unes bones vacances, els meus petits gegants!

dilluns, 29 de juny de 2009


MITJONS BLANCS, SABATES NEGRES


Un dia emocionant. De bon matí em desperto plena d'enrgia. No puc para de pensar en el que m'espera.

He esperat tants anys per tornar-vos a veure... que em sento aclaparada per l'emoció.

M'aixeco del llit cantant una cançó, em dutxo i em vesteixo ràpid, tan ràpid com tinc ganes que passin les hores. Aviat em retrobaré amb vosaltres.

Ja és hora de marxar, agafem el cotxe, ja falta menys.

Ja hem arribat,hi ha molta gent!

Estic nerviosa, tant, que sense adonar-nos es hem colat a la cua...

Ja som dins el recinte, ens asseiem per menjar un entrepà. Me l'empasso, no recordo ni de què me l'he fet.

Em relaxo, ja casi és el moment...

Em miro els peus... quina vergonya! porto sabates negres i mitjons blancs.

Dissimulo, li miro els peus, porta bambes blanques i mitjons negres.

Ric, amb l'emoció no ens hem vestit pr l'ocasió.

Sortiu a l'escenari, els ulls se'm neguen, us torno a veure, em sento bé, lliure, feliç... oblido els meus peus, és el nostre moment, em poso a ballar.

dissabte, 20 de juny de 2009

Començar

Avui començo a escriure el meu blog, no sé si me'n sortiré...
Però en tinc ganes. Visitant el de la meva germana m'he adonat que és un bon lloc on descarregar els nostres sentiments, alegries i tristeses,
un lloc per mi, un lloc per a tu.
Comença l'aventura, benvingut/da!!!!!