dilluns, 29 de juny de 2009


MITJONS BLANCS, SABATES NEGRES


Un dia emocionant. De bon matí em desperto plena d'enrgia. No puc para de pensar en el que m'espera.

He esperat tants anys per tornar-vos a veure... que em sento aclaparada per l'emoció.

M'aixeco del llit cantant una cançó, em dutxo i em vesteixo ràpid, tan ràpid com tinc ganes que passin les hores. Aviat em retrobaré amb vosaltres.

Ja és hora de marxar, agafem el cotxe, ja falta menys.

Ja hem arribat,hi ha molta gent!

Estic nerviosa, tant, que sense adonar-nos es hem colat a la cua...

Ja som dins el recinte, ens asseiem per menjar un entrepà. Me l'empasso, no recordo ni de què me l'he fet.

Em relaxo, ja casi és el moment...

Em miro els peus... quina vergonya! porto sabates negres i mitjons blancs.

Dissimulo, li miro els peus, porta bambes blanques i mitjons negres.

Ric, amb l'emoció no ens hem vestit pr l'ocasió.

Sortiu a l'escenari, els ulls se'm neguen, us torno a veure, em sento bé, lliure, feliç... oblido els meus peus, és el nostre moment, em poso a ballar.

1 comentari:

  1. Nena potser que diguis quin era aquest esdeveniment tan important i amb qui anaves!Aquesta persona que es va atrevir a portar bambes blanques i mitjons negres!jujuju

    ResponElimina