dijous, 9 de juliol del 2009

M'ÉS FAMILIAR...


Ja feia molts dies que el sol no es deixava veure...


Aquest cel blanc, em recorda al país que em va acollir i em sento extranya.


Surto al carrer i recordo els seus carrers, els seus parcs sempre verds que la pluja casi diaria s'encarrega de mantenir vius, i aquella olor... Mmmm, aquella olor que t'atipa de "gauffres", "chocolat chaud"...

M'agrada tenir el seu record tan present perquè en certa manera el sento meu, proper...

És en aquests dies plujosos que desitjo tornar a recòrrer les seves ciutats.

Molta gent no enten que m'agradi tant bèlgica, un païs fred i plujós. A mi m'encanta, no és només el païs, és la seva gent, és el que hi he viscut, és el lloc on he crescut, és el lloc que m'ha obert els ulls, és el lloc on m'he sentit jo mateixa. És, després de la meva catalunya; el meu lloc.


6 comentaris:

  1. No la conec tan bé com tu, però és veritat que es terra de bonics paissatges, llocs plens d'encant i grans persones. I tinc molt bons amics :)

    ResponElimina
  2. Gràcies Thera! Doncs si que és un lloc bonic i val la pena anar-hi!

    ResponElimina
  3. Jo tampoc conec Bèlgica, però a mi aquest clima de boires, pluja i cels carregats de núvols ja m'agrada. Deu ser per això que tant em plau viure a la Garrotxa...
    Neza, no ens coneixem però t'aniré visitant, val?

    ResponElimina
  4. Ei Gerardeli, segur que t'agradaria!
    Cap problema! Visita'm sempre que vulguis!

    ResponElimina
  5. Jo tampoc conec Bèlgica i és un lloc que tinc pendent de visitar-lo. La gent que conec i ha estat me'n parla meravelles.
    Salut

    ResponElimina
  6. Gaia, t'ho recomano perquè es preciós.
    El millor temps per anar-hi per mi és per Nadal, està tot engalanat de manera espectacular. A la grand place de bruxelles fan uns espectacles a la nit de llum i color que fan posar la pell de gallina!

    ResponElimina